Contrapunt i QMAV als Poblets
Tenim molta simpatia a aquest municipi de la Marina Alta per ser un lloc on toquem bastant, no de bades editàrem el nostre primer CD gràcies a un concert fet en una església d'allí i gràcies al suport d'aquell ajuntament ens llançàrem a fer una edició d'àudio tan arriscada com és un concert en viu.
Aquest serà el programa de concert
Música d'"Orfeus" (Claudio Monteverdi)
Inici espectacular d'un breu arranjament tritemàtic de la 1ª òpera de la història. Perfecte exemple de la música del Renaixement tardà (Principi del segle XVII). Caldrà fixar-se bé amb el tema inicial i final.
La guerra (Clément Janequin)
Obra descriptiva enquadrada dins del Renaixement amb un contrapunt realment dens. Va ser escrita per a conmemorar la batalla de Marignan, darrera guerra protagonitzada per l'exercit de Suïssa abans de la seua famosa i perdurable neutralitat.
Toccata, Chorale e ADBEC (Javier Santacreu)
Encàrrec del QMAV al prestigiós compositor de Benissa (premi Reina Sofia) per tal de celebrar el 10é aniversari del nostre quintet. És una peça escrita en llenguatge contemporani. Teòricament contrasta molt amb les dues obres programades abans però la forta presència del contrapunt i el material temàtic emprat (de l'inici d'"Orfeus") creen un pont entre l'estètica musical del segle XXI i la del segle XVI. Una pregunta: Sereu capassos de reconèixer el tema de l'inici del concert?
Selecció de "West Side Story" (Leonard Berstein)
Començarem la segona part del concert amb vuit seccions de la composició més popular del nordamericà Berstein. Aquesta música expressa una sèrie de problemes socials en una gran ciutat als anys 50 (New York, barriada de West Side). Aquestes dificultats de convivència estan totalment presents en la nostra societat mig segle després, és una més de les "guerres" del segle XXI.
The saint's hallelujah (Händel/tradicional)
Per a acabar aquest concert ple de batalles i contrapunt volem demostrar que en la música bé siga antiga o moderna, culta o popular, vocal o instrumental, rica o pobra, religiosa o profana, escrita o improvisada; tot es pot barrejar dins d'una mateixa capsa sense que es dónen problemes d'intolerància o incompatibilitat. Per això aquesta darrera peça és un perfecte exemple d'integració doncs conviuen en perfecta harmonia l'"Aleluia" de Händel (Oratori del segle XVIII) i el "When the saints go marchin' in" (tradicional nordamericana).
Aquesta barreja no és cap pegat, és una autèntica festa musical.
Gran currada Ferran!
;)
Oh thanks, p'això estem
La veritat és que serà un concert molt complet i que haurem de suar per tal que isca bé.
Aquestes descripcions serien perfectes per un programa de mà o per un hipotètic presentador / presentadora.
Com a curiositat, segur que ja havíeu vist als Trompeters canviar d'instrument a la trompeta Piccolo o trompeta en Re, etc... En aquest concert podreu veure a Joan canviar de Tuba (es pensàveu que sols en tenia una?)
He convidat a Jaume (qui ens ha llogat) a entrar en la web per vórer les explicacions, i, si ho té a bé, incloure-les en el programa de mà.
En primer lloc, volia dir-te, Ferran, que t'ho has treballat bastan i ha quedat bé! Com diu Ximo, podria servir perfectament per al programa de mà i quedaria molt ben explicat.
En segon lloc dir que sí que és veritat que tinc dues tubes i que en altres concerts he canviat de tuba per a tocar West Side Story, però, com es pot suposar, és molt incòmode portar les dues per a un concert, així que encara no sé el que faré...
Ahí deixe la incògnita, tocaré amb dues tubes o amb una? Si es vol saber, al concert has d'anar!
Ale...!
Doncs mira, podriem fer com les bandes:
1-Passacarrer pel poble per a arreplegar a la gent i convidar-la al concert (Tuba de carrer)
2-Començar amb l'Orfeus, la guerra, etc (agudet no?, doncs tuba en fa)
3-El West Side (simfònic i greu ... doncs tuba en do)
Ja tenim les tres tubes
Alguien da más?
Yo doy más!!!
En realitat la música d'Orfeus s'hauria de tocar usant un trombó baix. Per ser Joan, que segurament no està acostumat a l'ús de la vara, li deixem que use el cimbasso.
Vaig a cridar al constructor a veure si pot tindre'l enllestit per als Poblets :D
Ei Marc, si no passa res ahí estarem Ramon i jo. Sort!!!!
Ei com va? Doncs molt bé esta això! m'alegre...
Doncs es vorem allí, vorem com va tot i si acabem tots junts ja farem prou jejeje :)
Au
Ahir va quedar desvetllada la gran pregunta: Al final sols una tuba.
La veritat és que va ser més que suficient la sonoritat de la tuba en Fa que va usar Joan.
De fet, la sala es va quedar xicoteta, no per públic, que va acudir però no omplir, sinó per la potent sonoritat del QMAV. La propera vegada prepararem una petita infermeria auditiva de campanya a la sortida del local :-)
Ahhh!!
Quasi se m'oblida, que ningú no es va fixar en els meus pantalons, al contrari que l'altra actuació (gràcies Vicky).
Per cert, que vaig a començar a tragar-me les meues paraules en respecte als comentaris.
Un record especial per als que no poden recordar on s'han deixat els pantalons :-)
Hola a tots, vareu estar molt potents, com que jo estava gravant el concert no vaig poder gaudir del plaer de poder tancar els ulls i concentrar-me en les brillants ones acústiques que sortien dels lluents pavellons.
Felicitats Ximo pel supertrombó que t'has comprat.
Ei, amics del QMAV! Vull reiterar-vos la meva felicitació pel concert, i, especialment, per la interpretació de la meva peça. És d'agraïr que una obra d'aquestes característiques siga tocada repetides vegades. Estem una mica cansats de veure com el repertori contemporani "d'encàrreg" sols es toca la dia de la estrena i prou. Per tant, molt bé per l'esforç de tenir "en repertori" la "Tocata..." i traurer-li cada dia més partit.
El contrast amb les dos primeres obres va ser brutal (sols hi havia que veure els gestos d'alguns del públic, que no s'esperaven el que anava a sonar) no obstant la cita i el pont estètic del que parlava Ferran, que sí existeix, encara que queda a un nivell menys evident que la forta diferència de llenguatge. Però ha de ser així i la contemporaneitat deu conviure amb la tradició, i el públic deu acostumar-se a que la història de la música és llarga, molt llarga, fins aplegar a avui, i n'hi ha que escoltar eixa evolució. Així que, una vegada més, felicitats al QMAV per la seva aposta pel segle XX...
Salutacions a tots.
Els misteris de la informàtica han fet aparèixer tres vegades la meva felicitació... Bo, no era per aclaparar l'atenció... ho sent. (De tota manera, es mereixeu ser felicitats tres vegades, i més! :D
Els misteris de la informàtica (i algunes tecles màgiques i secretes) han fet també desaparéixer les felicitacions que estaven repetides, ens agrada que ens ho diguen, però tantes pot fer créixer massa el nostre ego :)
Jo personalment cada vegada m'ho passe millor tocant la teva obra. I volem que sàpigues que la teva obra serà programada cada vegada que tinguem oportunitat.
Moltes gràcies per seguir-nos i deixar la teua col·legiada emprempta en esta petita web.
El DVD d'aquest concert ja està editat.
Per a visualitzar-lo només cal posar-se en contacte amb mi mateix.
Au.
