Aquesta serà l'actuació nº 123 del QMAV. És un bon número, no? (un, dos i tres), com a mínim per a fer una inflexió cap a un bon fer que cada cop és més complexe.

Fa 15 anys que estem treballant en una línia que té com a objectiu final la qualitat artística. Ara ja tots estem titulats (alguns des de fa una dotzena d'anys) i per això la tasca de la recerca de la perfecció és més difícil. No obstant això el QMAV darrerament ha invertit temps i diners en forçar la situació (viatge a Madrid de desembre i el passat curs a Torrent amb el SBLM).

A què ve tot aquest rotllo?

Doncs a què em sembla que l'actuació 123 marcarà un clar abans i un després dins l'evolució artística del QMAV, és a dir, que s'ha de notar ho fem millor que l'any passat (per exemple) i que l'any que vé encara estarem més en forma ("Te quiero más que ayer pero menos que mañana").

Pot ser me l'estiga jugant, però caldria vindrer a comprovar-ho el dissabte.

Espere comentaris i crítiques (sempre constructives, és clar):P

Hola xics! Aquest concert va ser realment especial per a mi i la meua família, va ser la primera volta que la meua filla Joana va assistir a un concert del QMAV i s'ho va passar molt bé. Estigué molt atenta a l'evolució dels temes del programa i això és molt per a una criatura d'apenes dos mesos.

Jo com a seguidora incondicional vostra i assistent a un bon grapat de concerts vaig tindre la sensació de que les notes rebotàven amb més facilitat que abans. La música era lleugera, viva i més conjuntada, la qual cosa em va agradar molt, i no només a mí doncs més de la meitat del públic assistent es va aixecar al final del concert, així que:

ENHORABONA